Biònica, una solució eficaç
El tacte biònic
Life Hand 2 és el projecte en què per primera vegada a la història s'adquireix tacte en una pròtesis de manera artificial.
Aquest projecte es va dur a terme el 2013, data relativament propera, ja que tota emprada per la biònica és completament recent. Concretament es va començar el 19 de Gener, i va durar aproximadament un mes, ja que no només és difícil implantar els elèctrodes als nervis i tot lo relacionat amb la pròtesis, també requereix molt de temps i esforç saber-la utilitzar bé.
El pacient, tal i com s'ha explicat anteriorment, és en Dennis Aabo Sorensen de 36 anys.
Els primers 5 dies (19-24 de Gener): Arriba a Roma i li van fer un seguit de proves per saber el seu estat de salut, així com l’estat de la seva amputació i els seus nervis.
26 de Gener: Es comença amb la cirurgia per implantar un total de 4 electrodes del tipus TIME (Trasverse Intrafascicular Multichannel Electrode), dos al nervi cubitals i els altres dos als nervis medials del braç esquerra de Dennis, perquè són els que controlen el tacte de quasi tota la mà.
L’operació va començar a les 8:30 del matí i va durar més de 7 hores.
El neurocirurgià va ser Eduardo Marcos Fernández (Italià) i l’operació es va dur a terme a la Policlínica Universitària de Agostino Gemelli.
La cirurgia es va fer amb anestèsia total, ja que la incisió era de 15 cm. I un cop van aïllar els dos nervis del teixit muscular i adipós, van implantar els electrodes amb un microscopi quirúrgic mitjançant una agulla guiada, després es va cosir per aconseguir un millor seguretat.
Encara sota els afectes de l’anestèsia es van fer proves sensitives per comprovar el funcionament. I per calibrar el 16 contactes que tenien cada elèctrode (un total de 64).Al cap de 2 dies va ser donat d’alta per seguir amb les proves i pràctiques.
30 de Gener – 14 de Febrer: Fa una sèrie de proves amb els investigadors per poder reconèixer i manejar els impulsos elèctrics de la mà.
16-23 de Febrer: Ha de fer pràctiques amb la nova pròtesis 8 hores cada dia, agafant objectes de diferents formes i consistència cada vegada, sempre amb els ulls tapats per assegurar que podia rebre estímuls sensorials a partir dels electrodes col·locats a la pròtesis.
24 de Febrer: Es torna a operar per extreure els electrodes i s’acaba el projecte Life Hand 2.
Funcionament
Per aconseguir que aquest circuit sigues funcional, van haver de crear dos algoritmes (són com unes funcions matemàtiques):
-
Una capaç de “llegir” la sortida dels sensors tàctils dels dits robòtics i enviar-les al sistema nerviós a través dels elèctrodes en forma d’impulsos elèctrics.
-
I l’altre per poder rebre, processar i descodificar les senyals i transformar-les en ordres motores per la mà robòtica.
- Mà artificial articulada i amb sensors tàctils (s’anomena OpenHand)
- 4 electrodes TIME amb 16 contactes elèctrics de 80 micròmetres de diàmetre, totalment biocompatibles fets de platí i òxid de iridi per adaptar-se perfectament al nervi i augmentar la comunicació amb el sistema nerviós central. Suporten una càrrega de 120 nano Coulombs.
Característiques de la pròtesis
Resultats obtinguts al final del projecte
- Reconèixer la posició d’un objecte sense mirar-lo (amb el tacte).
- Reconèixer les diferents consistències dels objectes.
- Reconèixer la forma bàsica dels objectes.
- Aplicar la força correcte per subjectar els objectes sense trencar-los.
Video
En aquest vídeo el professor Silvestro Micera en explica detalls tècnic sobre la pròtesis i també com ho han fet per aconseguir el tacte d'una manera entenedora. També surt en Dennis Aabo Sorensen, on explica què va sentir al tornar a tenir tacte després de 10 anys.
El vídeo està en Anglès, però és de fàcil entendre, ja que els que parlen tenen accent Italià.